La Rut anit naixia.
Tota reia i ulls tensos,
nimis i minsos,
nets,
lluïa.
I era tot així, antinatural.
Ai Rut, tu rai
Suar graus.
Al riu, desig. Ni fon sota la set, la sé molla.
Diu: - Seu, seu, què tal la set?-
i
-...Duc al meu sarró vi del bo pel bonic i noble poble d’Ivorra.-
Suem. L’acudit es allà, teu:
-Que sues?
-Ui, d'allò més!
-Altesa, la tos!
No fingí seduir-la
Ivorra, La Segarra
Un tal Ernest (en relat nu) [Fragment]
-Ai, Ernest!- se'n reia...
I ell s'emocionava.
Noi com és,
s'emocionava,
noi. Com és llei.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)