dissabte


No sé - no- on és... On?

           Ai!
                            on anem?
     no és on sóc?
                                     no tinc ni cinc
ni ton cos
                      no sé on mena,
                noia.
a Cap comentari:
“Ara cal… Ara no…” - diu – “Què feu? Qui donarà la cara?”
a Cap comentari:

L'art semestral.

Ada rima, ves! A l'art necessita mirar i Matisse centra la seva mirada.
a Cap comentari:

L'ateu que feu "Què tal?"

Reseu, diu, que Déu...    
                              qui deu ser?
a Cap comentari:

Art, ella, la lletra.

Art:
Ella l'adora. Jeu, que ja roda la lletra.
a Cap comentari:

Ara cartell edita, d'or brodat i de lletra cara.

a Cap comentari:

SÈRIA LLEI: 


Som sols i ella fa lletra: “L’edifici fi de l’art.” Ella fa lleis. 



“L’OSMOSI: ELLA I RES “
a Cap comentari:
L’art:  Somia i mostra’l.
a Cap comentari:
ART, ELLA L’ATRAU. DU ART A LA LLETRA.
a Cap comentari:
Traça dualitats. El seu art, ai!, anima i, de dia, mina i atrau;  és l’estat i l’audaç art.
a Cap comentari:

Art, Laia. Nu, ert, net... i nauta: Fàtua nit entre una i altra
a Cap comentari:

ART:  Ella llepa, clatell moll.
            UNICITATS: ·En un estàtic i nu llom, llet.
                                 ·Al cap (ella) lletra.
a Cap comentari:
Argent, rom... tinc sofre al pèl, ple de l'alè del ple plaer fosc. 
Nit, mort negra.
a Cap comentari:
... o ara l'home tem (oh!) la raó?
a Cap comentari:
Allà cau 
   s'acota 
        la toca 
              sua 
                 ...calla
a Cap comentari:
És acurada llet al clatell, letal clatellada, ruc!, ase!
a Cap comentari:

dimecres

Sé on no seria mai res, on no és
Sé on no és.
Ser o no ser, res o no res.
a Cap comentari:

L'ART (Recull publicat a Semagames-88 )

L’art?  Somia i mostra’l
L’ART SEMESTRAL

Art: Sola, hi ha l’ostra.        
                                                                                    Art: Sona la nostra

     ART:   ELLA L’ART, ELL ALHORA MIRA FAR I MAR... OH! LA LLETRA, LA LLETRA!
Art: Ella darrere l’home tem, oh!, l’errada lletra.

ART:  Ella llepa, clatell moll.
            UNICITATS: ·En un estàtic i nu llom, llet.
                                 ·Al cap (ella) lletra.

SÈRIA LLEI: 
Som sols i ella fa lletra: “L’edifici fi de l’art.” Ella fa lleis. 
“L’OSMOSI: ELLA I RES “


ART, ELLA L’ATRAU. DU ART A LA LLETRA

Traça dualitats. 
El seu art, Ai!, anima i de dia MINA i ATRAU,  és l’ESTAT i l’audaç ART. 

Art: Ella l’adora.  “Jeu, que ja roda la lletra”.
Art, Laia.
Nu,
ert,
net...
...
i nauta:
Fàtua nit entre una i altra.

                                                                                                                   
a Cap comentari:

M’enamorava.   
Cava, rom…
Anem?
a Cap comentari:
Anòmala, de seda, la mona.
a Cap comentari:
Sexe? no crec. Cerco nexes.
a Cap comentari:

La mà ficaré...
                            per ací...
                                                       Fa mal?
a Cap comentari:
Cal afalagar-te? 
             ...Be, traga l'afalac.
a Cap comentari:

-Avi, sis néts?´ 
-Eva i Ramon, Urbana i Tatiana , Bruno, Maria... Ves-te'n. Sí, sí, va.
a Cap comentari:

SER RES A FONS NO FA SER RES.
a Cap comentari:


 Sóu la veu que feu:  “QUÈ VALUÓS!”
a Cap comentari:
Aviseu, que si va
serà repte (fet per a res)
...I mireu que rimi.
a Cap comentari:

Et cal aroma, etc... a flor. 

Olor, olfacte: Amor a l’acte.

a Cap comentari:
Arriba l'home del bar. És impressor, gros. 


-"Serp miserable. Dé'm, oh! la birra."
a Cap comentari:
 Allà, fi verb mai dit; intens, net, nítid i amb revifalla.
a Cap comentari:
—Ui! Veu qui diu que “Déu, qui deu ser”? 
—Reseu— diu —que Déu, qui diu que viu?
a Cap comentari:
Ai!, era italià. S'enamorà l'Edu de la romanesa, i la tia reia.
I ell s'emocionava, noi, com és llei. 
a Cap comentari:
Món, només ara sé mon nom.
a Cap comentari:
ART: Ella nua rep, sensual, Klaus... n’espera una lletra
a Cap comentari:
Romàntic, il·lícit... n’Amor.
a Cap comentari:
- Potser ...
- Fes-ne sexe, sense fre.
- Stop! 
a Cap comentari:
Al riu, desig... Ni fingí seduir-la.
a Cap comentari:
Era, per a mi, rara.
Era maca,
massa maca, mare
...
Ara rimaré, pare.
a Cap comentari:
Per temor, pobre, ser bo promet... Rep.
a Cap comentari:

- Així era, país petit...   
- Ep, si apareixia!
a Cap comentari:
Real:
-Placebo cura, ruc... o bé cal plaer?
a Cap comentari:

Ara callem,
ara cedim
art i plaer (rialles)
Ei! Sexe suau,
sexe si és ella,
irreal pitram
i de caramel la cara
a Cap comentari:

Tot a pèl: li lleva vel, li llepa tot. 

a Cap comentari:
Roman a prop, aèria. Reps el letal clau al clatell... *
  - Espera, iré a por pan, amor. 
a Cap comentari:


A vela? Ja li val!! Així el bon neci, rar - ei! era rei, era ric-, ennobleixia la vila? Ja!
                                                                                                                   l'Eva
a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

A una turista: país i àpats.... i ruta nua.

 ... —I on mena... a una vall és, no? Camí avall?... Ep! Ací soc!- Ara, però, dorm rodó, repara cos i cap. Ella va i m’aconsella, va nua:   ...