dimecres


-Avi, sis néts?´ 
-Eva i Ramon, Urbana i Tatiana , Bruno, Maria... Ves-te'n. Sí, sí, va.

SER RES A FONS NO FA SER RES.


 Sóu la veu que feu:  “QUÈ VALUÓS!”
Aviseu, que si va
serà repte (fet per a res)
...I mireu que rimi.

Et cal aroma, etc... a flor. 

Olor, olfacte: Amor a l’acte.

Arriba l'home del bar. És impressor, gros. 


-"Serp miserable. Dé'm, oh! la birra."
 Allà, fi verb mai dit; intens, net, nítid i amb revifalla.
—Ui! Veu qui diu que “Déu, qui deu ser”? 
—Reseu— diu —que Déu, qui diu que viu?
Ai!, era italià. S'enamorà l'Edu de la romanesa, i la tia reia.
I ell s'emocionava, noi, com és llei. 
Món, només ara sé mon nom.
ART: Ella nua rep, sensual, Klaus... n’espera una lletra

  La contrapart (l'altra part no cal).