AI, L'OVIDI VOLIA...

Ser o res

Ser per ser, 

sóc nom, no?  

 I sóc art. 

Ser galàxia, 

ballar i mutar a res; 

res, tot i ser, 

res, 

un poc res. 

Un tro fos 

diví litigi, 

res, 

erigit i lívid. 

So fort. 

Nu, ser cop, 

nu, ser res i tot ser. 

Ser ara tu, mirall, 

a baix, a l'agrest racó, sí, 

on mon cos res rep. 

Res.

Sí, apa, hi ha país.

Sí, apa, hi ha fi? 

Llagostera, Pinós, Areu, Gurb, Segre, Vic i Verges, Bruguera, Son i Parets o Gallifa... 

Hi ha país! 

Ser res

Ser de pedra, mer bosc.
Ser fel, al ser cos.
Ara, ser per ser,
sóc nom.

Argent, rom...
Tinc sofre al pèl,
ple de l'alè 
del ple plaer fosc.

Nit, mort negra.
Mon cos res rep,
res ara sóc, res,

l'alè fresc

sobre mar de pedres.

Un final palindròmic

I amo, ara... O ara o mai.

El bon cop mata rei. Ni era, tampoc, noble.

ARA (Poema reversible)

Era maca, massa maca, mare. Era, per a mi, rara  -mera por- Ep! Ara callem, ara cedim art i plaer, ridícul 'am*, i fe de salm. Oci, fi verb, mot nu, d’un tomb revifi. Com la sé...! De fi maluc i d’irreal pitram i de caramel, la cara. Però... parem! Ara rimaré, pare. Era maca, massa maca, mare. *ham

Era bonita, demasiado bonita, madre. Era, para mí, rara -puro miedo- ¡Eh! Ahora callemos, ahora cedamos arte y placer, ridículo anzuelo, y fe de salmo. Ocio, verbo fino, palabra desnuda, de un giro se reanime. ¡Cómo la sé...! De fina cadera y de irreales pechos y de caramelo, la cara. Pero... ¡paremos! Ahora rimaré, padre. Era bonita, demasiado bonita, madre.

Elle était jolie, trop jolie, mère. El était, pour moi, rare, -seule peur- Eh! Maintenant taisons-nous. maintenant cédions art et plaisir, ridicule hameçon et foi de psaume. Loisir, fin verbe, mot nu, d’un tour s’enhardisse. Comme je la sais...! De fine hanche et d’irréelle poitrine et de caramel le visage. Mais... arrêtons-nous! Maintenant je rimerai, père. Elle était jolie, trop jolie, mère.

L'ateu que feu "Què tal?"

Ui, Déu? Què va! 
Jo? Si no tinc 
ni cinc,
ni to ni so,
ja veu…
Què diu?

Oh!, Mefistòfil - li fot - sí, fem-ho!

  A sou l’avaluarà, palinòdia mísera. Ferm,  em refarè, sí. Mai doni la paraula valuosa.